Sobre la diferència i l'estil

No he escrit en el meu blog des de fa dies. Tractaré de ser més constant a partir d'ara.

La formació del govern d'entesa catalanista i d'esquerres és una excel·lent notícia per la Catalunya social. Ara tenim una bona oportunitat per profunditzar en les polítiques que més ens afecten des d'una perspectiva d'eixamplar els serveis públics i no dels ajuts o dels xecs. Crec que aquesta ha estat la diferència més significativa en aquesta campanya des del punt de vista ideològic entre CiU i PSC. Cal anotar-ho pel futur, és un debat que tornarà!

Si un tema de la campanya ha tingut però conseqüències polítiques ha estat l'estil de fer política. El dia de repartiment del Dvd molts ho comentàvem: s'han equivocat! Els dirigents de CiU no han entès que a Catalunya l'aznarisme va provocar com a reacció un rebuig per la confrontació i les desqualificacions. Si una cosa hem encertat els socialistes ha estat accentuar l’estil que fa del diàleg, de l’entesa un tret principal. Ho deia José Montilla al míting de Sant Cugat quan explicava la seva visió i ressaltava la importància de sumar en política, de teixir relacions en aquesta etapa de la política catalana. També de defensar els ideals amb fermesa i convicció però, sobretot, sense prepotència. De veritat més enllà del que toca dir algú es pensava que podria governar sol ? Com imaginàven el dia 2 de novembre quan del que es tracta és de seure i parlar?