dimecres, de novembre 15, 2006

Can Magí. Crònica de la lentitud i de la insistència

Ahir vam fer una roda de premsa al barri de Can Magí per demanar per enèsima vegada un camí per a vianants amb l'estació de Coll Favà. Una necessitat que els veïns i veïnes demanen i que no hi ha forma de concretar. Els socialistes pensem que el que es planteja té tot el sentit, per això hem expressat públicament el nostre suport. Volem contribuir amb la nostra acció política a millorar la qualitat de vida dels qui hi viuen.
Aquesta és una zona de la ciutat que simbolitza la pitjor política urbanística de CiU a Sant Cugat. Un barri encaixat entre la Ronda Nord i la via de ferrocarrils. Uns habitatges massa pròxims a importants artèries de comunicació: tren (en el futur AVE), Ronda Nord, carretera de Roquetes. Un nucli que no té una bona connexió amb el barri de Coll Favà on es troben els serveis públics i privats que els ciutadans utilitzen: escola bressol, equipaments esportius, Centre d'Assistència Primària, comerç, supermercat, escola de primària... Per aquest barri, mal pensat des del seu inici, la millora d´'accessibilitat amb RENFE i amb Coll Favà és la primera de les prioritats.
La connexió per a vianants amb l'estació és vella. Fa més de quatre anys que hi treballem, molt abans fins i tot que la línia entrés en funcionament. Tants anys com els que portem demanant un semàfor per facilitar l'accés amb Coll Favà, que finalment sembla que ben aviat s'instal·larà. Hem hagut d'aprovar fins a tres mocions en el Ple Municipal i insistir i insistir. Aquesta és una crònica que té dues cares de la mateixa moneda: la lentitud dels qui governen i la insistència dels veïns.
El temps sembla que s'hagi aturat a Can Magí per a l'equip de govern municipal. Ja ho deia en forma de joc el poeta Joan Brossa que la realitat existeix més enllà del que alguns s'entossudeixin, per moltes excuses que donin, per moltes paraules...
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
- ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.