Més enllà de la política...

Pretenc que aquest sigui un espai de relació amb els ciutadans i ciutadanes més enllà de la política.

Les persones no ens definim sols per una cosa, per una sola dimensió. Sóc pare de família, sóc professional de la gestió pública especialitzat en temes de qualitat de servei, sóc militant del PSC, sóc ciclista de muntanya, sóc lector de novel·les... Aquest és un espai per comunicar les moltes coses que m'interessen, per no amagar dubtes, per explicar les petites o grans passions, i, també per sentir i escoltar a l'altre. Aquest és un espai de relació que espero que sempre guardi respecte i educació. Aquest és un espai d'una persona amb vocació de servei públic però molt gelós de la seva intimitat.

Trobo que no hi ha millor forma de començar que un poema del meu amic Carles Torner. Un poema que ens parla de tot allò que la paraula escrita mai podrà arribar a explicar del tot, de les històries ocultes de les ciutats,... Perquè la política, troba tot el seu sentit per mi en la profunditat dels ideals, en les ganes de fer un món més just. Unes grans creences que s'arrelen i parteixen de les petites coses i les pròpies vivències.

Venint del mar, veig la ciutat des del meu rai,

altiva, i la muntanya, al fons, que amaga

a l'ull tot l'horitzó. De sobte, em vaga,

de cara al vent, mirar sencer l'espai

que s'obre més enllà: ciutats d'obaga,

callades veus, històries de mai

que em van poblant de vida el pensament

i el cor eixamplen. Com l'alè del vent

que escolto en les onades, jo comparo

tantes ciutats absents, sense cançons,

amb el meu cant; llavors m'alço i m'amaro

d'himnes no escrits, amors traïts, vells mons,

somnis, oblits: veig la ciutat oculta.

Tota promesa morta, el cant la indulta,

mentre em capbusso al mar que no té fons.