Diari de Salvador Gausa

La nostra opinió sobre ESADE a Sant Cugat

2007-01-11T13:15:00.000+01:00

El lligam entre Sant Cugat i ESADE és positiu. El prestigi i reconeixement internacional d’aquesta escola de negocis ens pot beneficiar a tots per la via d’una projecció i imatge pública de Sant Cugat com a ciutat del coneixement i, també, perquè suposa ampliar les oportunitats per a les empreses i per als nostres joves en formació.

El projecte ESADE té un gran interrogant sobre la taula. Un interrogant que necessita d’una resposta urgent per part de CIU: la mobilitat. L’afluència de vehicles, estimada entre 1.200 i 900 cotxes segons els estudis, encara s’ha de resoldre. No pot ser que les obres avancin, com avancen, sense saber quina és la solució per aquesta zona de la ciutat. Una zona, on recordem, que en hores puntes existeixen serioses dificultats de trànsit. Els socialistes exigim a CiU i a l’alcalde que expliqui amb claredat, sense fugir d’estudi, com es pensa afrontar la mobilitat.

Els projectes de ciutat, i ESADE n’és un de molt important, necessiten d’un lideratge públic que ha mancat en aquest projecte. Un lideratge públic vol dir avançar-se als problemes i posar per davant els interessos públics. La mobilitat associada a ESADE hores d’ara hauria d’estar resolta i no ser un gran interrogant.

Bon Nadal

2006-12-22T12:24:00.000+01:00

Una molt bona amiga m'ha enviat aquesta preciositat.
La tecnologia permet compartir-la en l'espai virtual.
Que la disfruteu amb els ulls i l'oïda.

BON NADAL

No guanyareu!

2006-12-11T12:21:00.000+01:00

Escrit arran de l’atac al local del PSC de Sant Cugat

En el meu poble hi ha violència. A Sant Cugat hi ha qui no respecta a l’altre per la seva forma de pensar. Hi ha qui s’expressa a cop de pedrada i no ha entès que la llibertat va costar molt de guanyar al nostre país. Al PSC ens han trencat uns vidres de matinada, per quarta vegada en dos anys, d’amagat, de nit, sense donar la cara, a l’estil dels delinqüents. Han trencat uns vidres però han trencat molt més...
El meu país no es fa sobre la base dels bons i els mals catalans. Aquest acte va en sentit contrari als meus ideals. Jo estic en política per la igualtat entre les persones, per poder ser més lliures, per fer una Catalunya i un Sant Cugat on la violència no sigui mai el recurs de la política. Els qui han fet aquest acte quin futur ens ofereixen? Penseu-hi. Saben trencar però no construeixen absolutament res!
Vosaltres els qui utilitzeu la violència sou feixistes. Així de dures són les paraules, però així d’exactes i precises per aquells que no sabeu conviure en un món on les persones tenim dret a pensar diferent. Us ho dic clar i català, us combatre amb la paraula, no accepto, no em resigno a aquest futur estèril per la meva ciutat, per la meva família.
Violents feixistes, si llegiu aquestes paraules, sapigueu que som molts més els que pensem que aquesta no és la via i que nosaltres no necessitem de la nit i de les pedres per expressar-nos. No guanyareu!

Lectura

2006-12-05T23:02:00.000+01:00

Acabo de començar una novel·la d'un dels meus escriptors preferits: "Los libros arden mal" de Manuel Rivas. Trobo una frase magnifica d'Antonio Machado a l'encapçalament

Incierto es, en verdad, lo porvenir. ¿Quien sabe lo que va a pasar? Pero incierto es también lo pretérito ¿Quien sabe lo que ha pasado?

Espais de reconciliació

2006-12-05T16:50:00.000+01:00

M'he confessat en aquest blog practicant del ciclisme de muntanya. La proximitat amb Collserola permet fer als veïns i veïnes de Sant Cugat petites aventures sense necessitat d'agafar el cotxe. Per a mi confesso que es tracta més que d'un hàbit saludable d'una necessitat mental. El cansament físic m'ajuda a situar les càrregues de feina i la tensió de la setmana en el seu lloc. La natura, el silenci, sentir la respiració d'un mateix i l'esforç de pedalar és un espai de reconciliació que intento cuidar i mantenir, que intento protegir en l'agenda.

He fet en pocs dies de diferència dues sortides que us recomano. La primera a la Santa Creu d'Olorda, tot passant per la Rierada i Sant Bartomeu de la Quadra. Es tracta d'una ruta de quasi 40 km amb un desnivell acumulat de 900 metres. La segona més suau a Torre Baró, de 35 km i poc més de 600 metres de desnivell. Del primer itinerari destaco el paisatge boscòs i humit, del segon les vistes sobre la ciutat de Barcelona. Aquest és el petit gran tresor de la meva ciutat: tenir Collserola a tocar. Algun altre dia parlaré amb més deteniment d'alguna gesta èpica en bicicleta. No podré resistir-me!

La ciutat que vull, per la qual treballo, valora, estima, protegeix aquests espais de reconciliació dels ciutadans amb si mateixos. Això és la qualitat de vida, la de veritat la diària. La ciutat que vull és una ciutat en la qual aquests espais siguin possibles per a tots i per a totes. Confesso que quan vaig en bicicleta trobo molts homes i molt poques dones. I a voltes em pregunto si les oportunitats per gaudir d'aquests espais personals, sigui la bicicleta o qualsevol altre, són iguals amb independència del sexe.

Can Magí. Crònica de la lentitud i de la insistència

2006-11-15T11:48:00.000+01:00

Ahir vam fer una roda de premsa al barri de Can Magí per demanar per enèsima vegada un camí per a vianants amb l'estació de Coll Favà. Una necessitat que els veïns i veïnes demanen i que no hi ha forma de concretar. Els socialistes pensem que el que es planteja té tot el sentit, per això hem expressat públicament el nostre suport. Volem contribuir amb la nostra acció política a millorar la qualitat de vida dels qui hi viuen.

Aquesta és una zona de la ciutat que simbolitza la pitjor política urbanística de CiU a Sant Cugat. Un barri encaixat entre la Ronda Nord i la via de ferrocarrils. Uns habitatges massa pròxims a importants artèries de comunicació: tren (en el futur AVE), Ronda Nord, carretera de Roquetes. Un nucli que no té una bona connexió amb el barri de Coll Favà on es troben els serveis públics i privats que els ciutadans utilitzen: escola bressol, equipaments esportius, Centre d'Assistència Primària, comerç, supermercat, escola de primària... Per aquest barri, mal pensat des del seu inici, la millora d´'accessibilitat amb RENFE i amb Coll Favà és la primera de les prioritats.

La connexió per a vianants amb l'estació és vella. Fa més de quatre anys que hi treballem, molt abans fins i tot que la línia entrés en funcionament. Tants anys com els que portem demanant un semàfor per facilitar l'accés amb Coll Favà, que finalment sembla que ben aviat s'instal·larà. Hem hagut d'aprovar fins a tres mocions en el Ple Municipal i insistir i insistir. Aquesta és una crònica que té dues cares de la mateixa moneda: la lentitud dels qui governen i la insistència dels veïns.

El temps sembla que s'hagi aturat a Can Magí per a l'equip de govern municipal. Ja ho deia en forma de joc el poeta Joan Brossa que la realitat existeix més enllà del que alguns s'entossudeixin, per moltes excuses que donin, per moltes paraules...

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat

- ja ha quedat enrera després de la lectura.

La resta del poema és el futur,

que existeix fora de la vostra

percepció.

Els mots

són aquí, tant si els llegiu

com no. I cap poder terrestre

no ho pot modificar.

Un respir per Amèrica i pel món

2006-11-09T14:58:00.000+01:00

La contundent victòria del Partit Demòcrata als Estats Units és una excel·lent notícia per a tots els que no ens agrada la deriva neo-conservadora d'aquest gran país. El resultat és també una bona notícia perquè suposa obrir una revisió en profunditat de la política americana en el conflicte de l'Irak. Particularment m'alegro de la primera conseqüència del canvi de mapa polític: la destitució de Donald Rumsfeld, una de les persones que ha jugat un paper més nefast en l'esfera americana i internacional. Us recomano, si no ho heu fet, que llegiu el llibre "Contra todos los enemigos" de Richard A. Clarke.
He tingut l'oportunitat de conèixer de prop la complexitat de la política nord-americana. L'any 1997 hi vaig estar tres setmanes amb una beca del Departament d'Estat per conèixer i estudiar el sistema polític americà. Després d'aquesta data hi vaig tornar en tres ocasions, la darrera l'any passat. Any rera any he vist amb els meus propis ulls com s'accentuaven els trets més conservadors en la vida pública americana, i especialment el lligam entre religió i política. Aquest gran resultat suposa una oportunitat per un veritable canvi de rumb ideològic, una gran ocasió per trancar la influència dels sectors més reaccionaris i per tornar a enllaçar amb la millor tradició del liberalisme americà que emfatitza la llibertat i els drets humans.

La campanya demòcrata deixa una bona pràctica política. Ho remarcava l'analista americana Amy Kauffman en un article a La Vanguardia: "la energía negativa no basta para convencer a las personas a favor de un cambio, y a partir de esa constatación formuló (referint-se a Nancy Pelosi) un programa político democráta" i afegeix "los demócratas no deben olvidar que han sido las ideas y no la rabia lo que les ha dado el gran impulso actual".
El resultat és una esperança. Algú va dir amb raó que mai un resultat havia estat tan decisiu per la història global del món com l'ajustat i manipulat resultat de l'Estat de Florida en la campanya presidencial Bush vs. Gore. L'elecció presidèncial del 2008 ja ha començat i ens afecta a tots!

Sobre la diferència i l'estil

2006-11-06T11:24:00.000+01:00

No he escrit en el meu blog des de fa dies. Tractaré de ser més constant a partir d'ara.

La formació del govern d'entesa catalanista i d'esquerres és una excel·lent notícia per la Catalunya social. Ara tenim una bona oportunitat per profunditzar en les polítiques que més ens afecten des d'una perspectiva d'eixamplar els serveis públics i no dels ajuts o dels xecs. Crec que aquesta ha estat la diferència més significativa en aquesta campanya des del punt de vista ideològic entre CiU i PSC. Cal anotar-ho pel futur, és un debat que tornarà!

Si un tema de la campanya ha tingut però conseqüències polítiques ha estat l'estil de fer política. El dia de repartiment del Dvd molts ho comentàvem: s'han equivocat! Els dirigents de CiU no han entès que a Catalunya l'aznarisme va provocar com a reacció un rebuig per la confrontació i les desqualificacions. Si una cosa hem encertat els socialistes ha estat accentuar l’estil que fa del diàleg, de l’entesa un tret principal. Ho deia José Montilla al míting de Sant Cugat quan explicava la seva visió i ressaltava la importància de sumar en política, de teixir relacions en aquesta etapa de la política catalana. També de defensar els ideals amb fermesa i convicció però, sobretot, sense prepotència. De veritat més enllà del que toca dir algú es pensava que podria governar sol ? Com imaginàven el dia 2 de novembre quan del que es tracta és de seure i parlar?

Parlem?

2006-10-20T09:37:00.000+02:00

La campanya al Parlament crec ja té algun episodi local que voldria comentar. La valoració contraposada de l'obra de govern de la Generalitat a la ciutat que hem fet PSC i CiU. El millor és que jutgeu per vosaltres mateixos en el document que podeu trobar a http://santcugatdv.socialistes.org.

L'obra de govern d'aquests tres anys ha significat un increment important de serveis públics per Sant Cugat, especialment, en educació, en salut i en seguretat. Crec honestament que des la Generalitat s'ha fet costat a una ciutat que creix en demografia i que necessita d'inversions per esdevenir un territori equilibrat. Si una característica destaco de l'actuació del Govern de Catalunya a Sant Cugat és el compromís en eixamplar les polítiques de benestar social.

CiU i l'alcalde diuen el que toca en el manual electoral, però falten a la veritat quan qualifiquen l'obra de govern de sectaria. Tracten de desinflar l'actuació del Govern de Catalunya simplement perquè va en contra dels seus interessos. Aquesta forma de fer política desacredita la política.

Fa dies que faig una pregunta que no troba resposta per part de qui l'ha de donar. Si la salut és una de les polítiques públiques que més influeixen en la qualitat de vida dels ciutadans. Si l'Hospital de referència que ha de donar servei a Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal suposa un important benefici per les tres localitats i una inversió de més de 70 milions d'euros. Si tenir un hospital suposa que ja no ens haurem de desplaçar a Terrassa per accedir a determinades especialitats mèdiques. Si el guany és tan i tan important, perquè el butlletí municipal no ha dedicat ni una sola línia a l'Hospital?

Ahir, dijous 19 d'actubre, reptava democraticament a l'alcalde a debatre l'obra del Govern. Preferiran parlar o anar al notari?

Llei de dependència: prova del 9

2006-10-05T12:45:00.000+02:00

"Tots portem un socialista més o menys gran en el nostre cor ". Aquesta frase la vaig escoltar en el marc d'una conversa amb tot un expert sobre campanyes electorals i m'ha semblat molt oportuna per aquests dies. Molt oportuna avui que es vota la llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Una llei amb un fort impacte per la vida quotidiana de molts ciutadans i ciutadanes, de moltes famílies. 330.000 beneficiaris directes xifrava el Periodico de Catalunya! Una mesura que suposa també un decidit impuls a l'economia social ja que es preveu la creació a Catalunya de 40.000 llocs de treball: cuidadors, servei d'atenció domiciliària, places de residència per a gent gran, centres de dia... Una llei que busca sobretot eixamplar l'equitat.

Ja fa temps que sona una música de fons de desprestigi del progressisme per part de la dreta de tota la vida, però també per aquella més centrada. L'objectiu justificar per la via de pretesa modernitat retalls en l'estat del benestar. I és que el liberalisme social (formulació amable d'Artur Mas) és més liberalisme i menys social. Avui, si no hi ha canvis de darrera hora per raons d'estratègia i no pas de convenciment, CiU votarà en contra d'aquesta llei. Una llei que suposa el reconeixement d'un dret social.

El cap de setmana passat s'organitzava la Primera Fira de la Gent Gran a Sant Cugat i CiU amagava el debat de fons... La llei de dependència prova del 9.

La maternitat d'Elna

2006-09-29T05:01:00.000+02:00

Ahir vaig assistir amb l'Aintzane Conesa a un acte organitzat per ATENA dones a Sant Cugat que em va trasbalsar per la seva gran humanitat. Vam anar a sentir a Assumpta Montellà que presentava el seu llibre La maternitat d'Elna: bressol dels exiliats. A la sala d'actes escoltant la història d'Elisabeth Eidenbenz el temps es va fer molt curt.

Vaig sentir una persona Assumpta Cartellà amb vocació per la història, una dona sensible i savia, una ciutadana compromesa amb Catalunya. Vaig eixamplar l'esperit en sentir el que havia fet Elisabeth Eidenbenz per les dones exilades i pels infants. La força dels seus ideals no pot deixar indiferent a ningú. Vaig saber més de la duresa i del drama de l'exili republicà als camps de concentració francesos. Vaig sortir esperançat que, encara que tard, massa tard, arribem a saber més sobre l'exili i per tant més sobre nosaltres mateixos.

En acabar la conversa amb l'Aintzane va servir per deixar sortir emocions i sensacions contingudes. En un moment, de passada, em va dir el meu avi havia estat a les platges d'Argelers...

L'estratègia de l'oblit

2006-09-27T12:01:00.000+02:00

Propiciar l'acord i l'entesa són per a mi elements essencials de la política que ens toca protagonitzar a Catalunya i a Espanya. Alguns obliden massa aviat els anys foscos d'Aznar.

Algú hagués pogut imaginar que en tan poc temps s'aprovés el nou Estatut?

Algú hagués pogut imaginar el retorn dels papers de Salamanca?

Algú hagués imaginat un acord econòmic de 3.445 milions d'euros per inversió a Catalunya?

La resposta del senyor Zaplana a aquest darrer acord no s'ha deixat esperar: estos presupuestos rompen la cohesión del territorio nacional. Unes paraules que parlen per si mateixes i que emfatitzen encara més la radicalitat del canvi.

L'altre dia veia en una roda de premsa de CiU un lema de la seva pre-campanya: ERCPSOEPSCICV o CiU. I el PP ja no surt? Una possible explicació per l'oblit: ara ja no interessa recordar.

Fets, no paraules! sintetitza aquesta profunda transformació de les relacions Catalunya - Espanya, impossible de somniar tres anys enrrera. Ara és possible avançar en la unió en la diversitat com a millor via per a la convivència. Ara és possible avançar en una concepció d’estat basada en el diàleg i la recerca de solucions.

Més enllà de la política...

2006-09-17T17:52:00.000+02:00

Pretenc que aquest sigui un espai de relació amb els ciutadans i ciutadanes més enllà de la política.

Les persones no ens definim sols per una cosa, per una sola dimensió. Sóc pare de família, sóc professional de la gestió pública especialitzat en temes de qualitat de servei, sóc militant del PSC, sóc ciclista de muntanya, sóc lector de novel·les... Aquest és un espai per comunicar les moltes coses que m'interessen, per no amagar dubtes, per explicar les petites o grans passions, i, també per sentir i escoltar a l'altre. Aquest és un espai de relació que espero que sempre guardi respecte i educació. Aquest és un espai d'una persona amb vocació de servei públic però molt gelós de la seva intimitat.

Trobo que no hi ha millor forma de començar que un poema del meu amic Carles Torner. Un poema que ens parla de tot allò que la paraula escrita mai podrà arribar a explicar del tot, de les històries ocultes de les ciutats,... Perquè la política, troba tot el seu sentit per mi en la profunditat dels ideals, en les ganes de fer un món més just. Unes grans creences que s'arrelen i parteixen de les petites coses i les pròpies vivències.

Venint del mar, veig la ciutat des del meu rai,

altiva, i la muntanya, al fons, que amaga

a l'ull tot l'horitzó. De sobte, em vaga,

de cara al vent, mirar sencer l'espai

que s'obre més enllà: ciutats d'obaga,

callades veus, històries de mai

que em van poblant de vida el pensament

i el cor eixamplen. Com l'alè del vent

que escolto en les onades, jo comparo

tantes ciutats absents, sense cançons,

amb el meu cant; llavors m'alço i m'amaro

d'himnes no escrits, amors traïts, vells mons,

somnis, oblits: veig la ciutat oculta.

Tota promesa morta, el cant la indulta,

mentre em capbusso al mar que no té fons.